El Salvador

En El Salvador ganaron las elecciones el FMLN y la sociedad salvadoreña, que es la gran triunfadora en el proceso electoral del 15 marzo de 2009. El pueblo dio su confianza al frente del FMLN que argumentó su pretensión de defender y servir a su pueblo con honradez y nobleza y llegar a los más humildes.

He visto como muchos salvadoreños efemelenistas, ondeaban sus banderitas rojas, saltando, bailando y voceando “Sí se pudo” una y otra vez.Esta gente está sublimemente feliz. Es la felicidad de la esperanza… de la posibilidad de pasar de la exclusión a la inclusión… de dejar de vivir al margen del acceso a la salud, a la educación, a un trabajo estable y a una vivienda digna.La esperanza, la que nunca hay que perder si se pretende gobernar con “opción preferencial por los pobres”, un noble e inequívoco compromiso expresamente adquirido por el presidente Mauricio Funes.En pocos días, la dulzura del triunfo histórico de la izquierda, perderá fuerza. Vendrán entonces los choques de intereses, dentro y fuera del circulo político del presidente. Vendrá el momento de entablar alianzas estratégicas, negociaciones… Así es y así debe ser, dándole oportunidad a las instituciones para que se fortalezcan. Éste será el momento cuando se pondrá a prueba la calidad e intensidad de de este primer gobierno de izquierda.Mantener la confianza, con pragmatismo y cruzando una realidad en crisis, no será fácil. Los salvadoreños a lo largo de los años y el FMLN, serán los que inspiren cada día y cada paso de este nuevo gobierno. Eso es lo que esperamos muchos. La solidaridad de todos los sectores será el complemento necesario, para acabar con las desigualdades que nos degradan como salvadoreños. El Salvador y su gente se merecen el cambio, simplemente porque creyeron en él y por haber vencido el miedo de ARENA y haberle dado la oportunidad a las promesas del frente.

Salud y buen gobierno

Moció en defensa d’un pla per al tancament progressiu de les centrals nuclears

ICV-EUiA presento en el ple de març de l'Ajuntament de Badia del Vallès aquesta moció i va ser aprovada amb el suport del PSC i AEB, Marta Figueras de CIU voto en contra i el PP es va abstenir.

Atès que l’energia nuclear és incompatible amb un model energètic sostenible, ja que no compleix cap de les seves premisses: no és econòmicament eficient, ni socialment justa, ni mediambientalment acceptable.

Atès que, junt al fracàs econòmic i tecnològic, l’energia nuclear ha causat ja greus problemes a la salut pública i al medi ambient: accidents nuclears, generació de residus radioactius impossibles d’eliminar i, a més, contribueix a la proliferació de les armes nuclears.

Atès que en la campanya per a les eleccions generals del 2008, el PSOE es va comprometre en el seu programa electoral al tancament progressiu de les centrals nuclears, substituint-les per “energies netes, segures i menys perilloses”.

Atenent al fet que, a l’Estat Espanyol, la central nuclear de Santa Maria de Garoña, de 466 MW de potència elèctrica, va ser autoritzada a entrar en funcionament el 30 d’octubre de 1970, amb el que ha complert ja més de 38 anys de funcionament tècnic.
Atès que aquesta central funciona amb una autorització d’explotació concedida el 5 de juliol de 1999, i vàlida fins al 5 de juliol de l’any 2009.Atès que al gener de l’any 2007 la vice-presidenta del Govern va anunciar la intenció de procedir al tancament d’aquesta central nuclear, intenció coherent amb el malmès estat de la instal·lació, que es detalla en un altre punt d’aquest escrit.Atès que la central presenta greus problemes estructurals com fallides en les bateries d’alimentació d’emergència, processos de corrosió que afecten al circuit primari i a les entrades de les barres de control; el que ha donat origen a que s’hagin produït 5 declaracions d’incidents només durant l’any 2008.Atès que segons un informe del propi Consell de Seguretat Nuclear (CSN) la central presenta 78 elements que es consideren severament degradats, i altres 135 components amb un estat de degradació que es qualifica de mitjà o baix.Atès que la central ha superat, amb escreix, el seu cicle tècnic de funcionament; i que el manteniment de la seva activitat en les condicions descrites implica un increment del risc d’accident, de les emissions radioactives alliberades amb el conseqüent perill pel medi ambient i la salut de la població, i un increment del volum de residus radioactius d’alta activitat a gestionar en un futur.Atès que les condicions descrites es poden donar en un futur més o menys proper a les centrals nuclears en funcionament a Catalunya, que la naturalesa de difusió en l’espai i persistència en el temps de la contaminació radioactiva implica que els criteris de proximitat o llunyania siguin molt relatius, i de que es tracta d’una central amb un pes irrellevant en el conjunt del sistema de generació elèctric.Atès que renovar l’autorització d’explotació d’aquesta central significa establir el precedent d’un cicle de funcionament nuclear de 49 anys, prenent una decisió contrària a qualsevol concepció del principi de precaució.

El ple de l’Ajuntament de Badia del Vallès ACORDA:

Primer.- Demanar al Sr. Ministre d’Indústria de l’Estat que procedeixi al tancament definitiu de la central nuclear de Santa Maria de Garoña quan expiri l’actual autorització d’explotació.

Segon.- Demanar al Govern de l’Estat que, a partir del tancament de la central de Garoña, posi en marxa un pla de tancament progressiu de les centrals nuclears, i que prengui les mesures necessàries per fer possible un sistema energètic sostenible.

Tercer.- Traslladar al Govern de l’Estat el rebuig del nostre municipi a que es pugui instal·lar un magatzem temporal centralitzat (ATC en les sigles en castellà) de residus radioactius a Catalunya. Tercer.- Fer arribar aquest acord a la presidència i grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya, al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), i a la Agrupació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC).


Eusebio Argueta
Portaveu del grup municipal d’ ICV_EUiA
Badia del Vallès, 18 de març 2009

Más de 50.000 participamos en la tarde de ayer en Barcelona en una manifestación contra de la crisis y por la defensa del empleo

Hay una cosa que no tiene sentido alguno si la gente se para a pensar un poco. Antes la riqueza se medía por la capacidad de producir y poseer bienes y servicios. El problema de esta crisis es que el dinero nos ha llevado a un máximo de producción. En otras situaciones y otras épocas estaríamos exultantes. Pero los coches, los televisores, y todas esta producción no encuentran comprador. Por qué? Porque sobra producción y falta dinero. La consecuencia: Paro masivo y un ajuste a una nueva realidad con un decrecimeinto o bajada del PIB, que hará que esta riqueza productiva se ajuste a una nueva realidad de parados, de gente en la indigencia, de gente en la calle, sin poder pagar su hipoteca y alquiler. ETC. Lo que aquí ha pasado hay que analizarlo y SOLUCIONARLO. No adaptarse, no apretarse el cinturón, no seguir aceptando preceptos caducos, sino pensar en cómo organizar le reparto del dinero, el control de la especulación para que esto no vuelva a pasar y nuestra civilización se sostenga.

Plantem cara a la crisi

8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Amb motiu del proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.La crisi econòmica ha estat produïda per la recerca de beneficis ràpids, pel trencament de qualsevol relació entre l’economia financera i l’economia real; amb un model de producció i distribució globalitzat, sense regles, sense drets, sense contrapoders socials i polítics i sense cap responsabilitat social.Una crisi que a Badia del Vallès, té connotacions pròpies per les febleses del mercat laboral vinculat a una estructura productiva cada cop més feble i dependent, i pel creixement econòmic dels darrers anys centrat en el desenvolupament immobiliari.A Badia del Vallès, l’increment d’atur ha tingut un rostre més masculí perquè els sectors més afectats fins el moment ocupen a més homes. No obstant això, la crisi també té rostre de dona, i probablement si s’incrementa l’impacte al sector serveis pel descens del consum, cada cop més.Les dones continuen essent la peça clau del funcionament de l’economia reproductiva, és a dir, d’aquella que no es veu ni es paga, però que és del tot necessària pel sosteniment de la vida humana. Alhora, moltes de les dones que treballen estan en una situació més precària que els homes, i això també afectarà a les seves prestacions socials. Per això, les dones tenen menys i pitjors prestacions d’atur, en durada i en quantitat rebuda, i pitjors condicions de jubilació.Les polítiques anticrisi no poden girar l’esquena a la realitat de la vida de la meitat de la població. Si volem assolir una modernització econòmica, basada en la sostenibilitat ecològica i humana ha arribat l’hora d’integrar en el nostre model econòmic aquests altres treballs, que creen riquesa i que són imprescindibles per a la sostenibilitat del sistema social i econòmic.La crisi doncs no pot servir d’excusa per retallar els serveis i les prestacions socials. Entre altres coses perquè les dones són les principals beneficiàries directes o indirectes dels serveis públics, i per això una menor despesa social provoca una pressió addicional sobre les responsabilitats socials i familiars que s’atribueixen a les dones i reforça el model tradicional de família patriarcal.Això és el que volem promoure. Vincular el paper de la dona a la nostra societat i les enormes repercussions que té una situació de crisi com l'actual sobre les dones.Volem que el govern municipal augmenti la despesa en aquelles prestacions adreçades a les famílies (ajuts menjadors, activitats extraescolars, ajuda domicili persones dependents), que ajudarien alleugerir la pressió addicional que generalment pateixen les dones. I també que el govern municipal impulsi actuacions especifiques i noves per crear ocupació femenina, ja que els llocs de treball que crearà com a conseqüència del Fons Municipal (El fons Zapatero), no estaran destinats, per pertànyer al sector de la construcció, a les dones.La crisi també té rostre de Dona!

En Catalunya el desempleo creció en 23.730 personas, y afecta a casi medio millón

EUROPA PRESS
El número de parados registrados en las oficinas del Instituto Nacional de Empleo (Inem) se acercó en febrero a los 3,5 millones de desempleados, tras sumar 154.058 parados más respecto a enero (+4,63%), en lo que es la mayor subida en este mes dentro de la serie histórica, según ha informado el Ministerio de Trabajo e Inmigración.En concreto, el volumen total de parados alcanzó a cierre del pasado mes la cifra de 3.481.859 desempleados, su nivel más alto en toda la serie histórica comparable, que arranca en 1996. El incremento mensual, de 154.058 parados, aunque elevado, es inferior al que se experimentó en enero (+198.838 desempleados). En cualquier caso, febrero fue el quinto consecutivo en el que paro subió por encima de los 100.000 desempleados. En Catalunya el paro subió en 23.730 personas, un 5,21% más que en el mes anterior, hasta situarse en 479.487 desempleados. Con respecto a febrero del año 2008, el desempleo subió en la comunidad catalana en 188.575 personas, un 64,82% más